FRONTERA DE POSIBILIDADES DE PRODUCCIÓN

Las fronteras de las posibilidades de producción ilustran muchos procesos económicos básicos: la forma en que el crecimiento económico desplaza la frontera, cómo un país elige relativamente menos comida y otras necesidades a medida que se desarrolla, cómo un país elige entre bienes privados y públicos y como las sociedades elígen entre vienes de consumo y biense de capital que pueden aumentar el consumo futuro.

En ocasiones, las sociedades se encuentran por debajo de su forntera de posibilidad de producción. Cuando el desempleo es alto o cuando una revolución o regulaciones ineficientes del gobierno afectan la actividad economica, la economía es ineficiente y opera por debajo

FPP: FRONTERA DE POSSIBILITATS I PRODUCCIÓ

                                   FPP

La FPP reflecteix les quantitas màximes de béns i serveis que és capaç de produir una societat en un període de temps determinat a partir d'uns recursos productius i uns coneixements tecnològics determinats.

Totes les societats ténen una producció potencial, és a dir, el límit de producció de béns i serveis que podrien aconseguir si fossin eficients i i traguessin el màxim partit dels recursos productius i de la tecnología de la qual disposen. Per a aconseguir aquest límit és imprescindible actuar amb eficiencia, és a dir, organitzar els recursos productius de manera òptima i aprofitar-los al màxim.

Cada vegada que un país opta per utilitzar uns recursos escasos en la producció d' un bé renuncia a la possibilitat d'utilitzar-los en la producció d'altres béns. És a dir, cada elecció té associat un cost d'oportunitat.

                                CONCEPTES DE LA FPP

L'àmbit de l'FPP és molt important perquè il.lustra molts conceptes:

L'escassesa de recursos: Els recursos son limitats, de manera que condicionen el nombre d'unitats produïdes.

El cost d'oportunitat: Només podem obtener quantitas addicionals del producte transferint recursos de la producció d'un be a l'altre. No es pot estar en dues coses a la vegada.

La producció potencial: És la producció màxima que una economía es capaç d'obtenir amb uns recursos i un nivel tecnològic determinats, sempre que els utilitzi de manera eficient.

                                  ESTRUCTURA PRODUCTIVA D'UN PAÍS
                      

 Per tant es donen tres situacions en l'estructura productiva d'un país:
Estructura productiva ineficient: Quan es troba per sota de la FPP, és a dir, o no s'utilitzen tots els recursos (recursos ociosos), o bé la tecnologia no és l'adequada (tecnologia millorable), sempre que un país tingui una taxa d'atur per sobre del 5%, aquest país es trobarà en aquesta estructura productiva, perquè es disposa d'una mà d'obra que no s'utilitza.

Estructura productiva eficient: Se situa davant la frontera o molt propera a ella. No hi ha recursos ociosos i s'està utilitzant la millor tecnologia.

Estructura productiva inabastable: Es troba per sobre de les possibilitats de producció. És teòrica ja que cap país pot produir per sobre de les seves possibilitats.

                                 
                                   

 

 

DESPLAÇAMENTS

 

 

La Frontera de possibilitats de producció es pot desplaçar, és a dir, que els punts inassolibles es poden arribar a assolir. Aquest desplaçament es pot deure a millores tecnològiques, a una ampliació del capital, a un increment dels treballadors o al descobriment de nous recursos naturals.

ÍNDEX DE GINI

Atribuït a l'economista italià Corrado Gini (1884-1965) i més tard estudiat per reconeguts economistes, el Coeficient de Gini és una mesura molt utilitzada per representar l'extensió de la desigualtat.

Aquest indicador és una mesura de concentració i permet calcular qualsevol distribució de freqüències. No obstant això, en aquest àmbit d'estudi, s'utilitza per mesurar la igualtat o desigualtat referides a la riquesa o renda d'un país, el que permet disposar d'informació molt útil en l'estudi dels factors que conformen el grau de benestar d'una comunitat . Aquest coeficient permet observar com una mala distribució d'aquesta implica un nivell de desenvolupament inferior, relacionant la desigualtat econòmica amb el concepte d'equitat. En aquest sentit, existeix certa controvèrsia al voltant de la correlació entre una desigual distribució de la riquesa i fenòmens socials negatius com baixa esperança de vida, pitjor estat de salut, mortalitat infantil, criminalitat, alcoholisme, analfabetisme, etc.

En el càlcul d'aquest índex s'obté un resultat amb un interval entre 0 i 1, en el qual 0 significa la igualtat perfecta (tots ingressen el mateix) i l'1 es correspon amb la perfecta desigualtat (hi ha qui ho ingressen tot i la resta no ingressa res). Per designar l'Índex de Gini es fa referència al coeficient expressat en percentatge o, més freqüentment, en el seu equivalent numèric.

Gràficament el coeficient de Gini es representa mitjançant la Corba de Lorenz. i es calcula com una raó de les àrees en el diagrama d'aquesta Corba. On l'eix d'ordenades correspon alporcentaje de població per ordre creixent de riquesa i on l'eix d'abscisses reflecteix el porcentajede ingressos. En cas que hi hagués una perfecta distribució, és a dir, tots ingressen el mateix, s'obtindria una diagonal, així doncs, en cas (generalitzat) de no existir la igualtat perfecta, tota la corba s'ha de trobar, òbviament, per sota de la diagonal.

Segons Eurostat (2014), Espanya ha incrementat la seva desigualtat, mesura pel coeficient de Gini harmonitzat de la renda disponible de llars equivalents de la UE, des 0,313 en 2006-0,344 el 2010 ja 0,350 en 2012. Dit coeficient mesura la desigualtat en la distribució de la renda, que abasta des de 0, en què totes les persones tenen la mateixa renda disponible, a 1, en què una sola persona posseeix tota la renda disponible.

IDH: ÍNDICE DE DESARROLLO HUMANO

AMARTYA SEN

Amartya Sen nació en la ciudad india de Santiniketan en la Bengala Occidental, el 3 de noviembre de 1933 de familia hindú, aunque sus padres y antepasados provienen de Dhaka, ahora Bangladesh, de padre Ashutosh Sen y madre, Amita Sen. Su padre era profesor de química en la universidad de Dhaka y, posteriormente, le nombraron Presidente de la West Bengal Public Service Commission, la organización de administración pública de la región.

Amartya Sen inició sus estudios secundarios en la St Gregory’s School en Dhaka en 1941. En 1953 se trasladó a la Trinity College en la universidad de Cambridge, en Reino Unido donde, en 1956, también se graduó en económicas.

IDH

El desarrollo humano es el proceso por el que una sociedad mejora las condiciones de vida de sus ciudadanos a través de un incremento de los bienes con los que puede cubrir sus necesidades básicas y complementarias, y de la creación de un entorno en el que se respeten los derechos humanos de todos ellos.

El índice de desarrollo humano (IDH) es un indicador del desarrollo humano por país, elaborado por el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD). Se basa en un indicador social estadístico compuesto por tres parámetros: 

• 1 - Salud: medida según la esperanza de vida al nacer.
• 2- Educación: medida por la tasa de alfabetización de adultos y la tasa bruta combinada de matriculación en educación primaria, secundaria y superior, así como los años de duración de la educación obligatoria.
• 3 - Riqueza: medida por el PIB per cápita PPA en dólares internacionales.

Otros índices relacionados con el desarrollo humano además del IDH  es el PNUD, que elabora el Índice de pobreza multidimensional, el Índice de pobreza humana para países en desarrollo y el Índice de pobreza humana para países de la OCDE seleccionados.

LA METODOLOGÍA DEL IDH

Desde el informe del año 2010 el PNUD usa un nuevo método para calcular el IDH, en el cuál el mínimo del INB se sitúa en 100 USD, el mínimo para ambos indicadores de educación, en 0 y, el mínimo de esperanza de vida, en 20 años:

• 

• 

OPINIÓN PERSONAL

Como se puede ver, tres son las variables que fundamentan los cálculos del IDH. Tales bases implican un reduccionismo, a ellas, del concepto de desarrollo. Si bien, casi ningún modelo podría abarcar todas las variables posibles de ser incluidas en el concepto, lo es también que podría ampliarse el número de ellas de manera que se tenga mayor cobertura y, por tanto, una mejor representación de lo que acontece en la realidad.

SCHUMPETER: "AL VOLTANT DEL MONOPOLI"

      Joseph Alois Schumpeter va ser un economista austro-estatunidens, profesor de l'Universitat de Harvard des de 1932 fins a la seua mort i Ministre de Fiances en Àustria.

      Va destacar per les seues investigacions sobre el cicle econòmic i per les seues teories sobre la importància vital de l'empresari. Va dur a terme el concepte de "destrucció creativa", i va transmetre la desintegració del capitalisme.

     Schumpeter va destacar que en l'actualitat vivim en una societat monopolista. Però es qüestionava la següent pregunta, el capitalisme afavioreix o no el rendiment màxim de la producció?

    Definia capitalisme com a un métode de transformació económica (carácter evolutiu). Aquesta evolució es manifestava amb l'apertura de nous mercats y amb el desenvolupament de l'organització de la producció. Açò genera una revolució perquè crea nous elements. Per tant, va utilitzar el terme de "destrucció creativa" per desfer el carácter evolitiu del capitalisme, és a dir, per destruir l'introducció d'innnovacions, perquè les empreses que no s'adaptaren no sobreviurien. D'altra banda es creatiu perquè beneficiaria a tota l'economia.

    Schumpeter va dir que l'activitat innovadora beneficiava als monopolis perquè els reforçava i feia que asumiren un paper cada vegada mes rellevant en les economies capitalistes. Però no va excloure que el monopoli no tenia competència, perquè aunque només siga una empresa i no competisca en el preu si que pot competir en quant a tècniques, fonts d'aprofitament,... (mitjançant l'introducció d'innovacions). A la llarga será un comportament similar a la competencia perfecta. També l'existència de la posició del monopoli compleix funcions positives perquè els beneficis incentiven la innovació, representen el progres tècnic, el preu constant, motiva els períodes de depressió...

    Per lo tant, Schumpeter reconeix que en les condicions industrials modernes la competència perfecta és imposible, ademés no pot ser presentada com un model d'eficiència ideal. És per això que l'autor diu: " És, per tant, un error basar la toria de la regulció estatal de les indústries sobre el principi de que se deuria forçar ales grans empreses a funcionar com funcionaria l'indústria respectiva en una situació de competencia perfecta".

Un dia en la vida de Corea

Com es avui la vida del nord de Corea? Be, aquest documental ens dóna la resposta a la nostra qüestió. Hem observat com els nord-coreans adoren el seu president, camarada i líder Kim Jonj Il, el que per a ells es el millor líder del món i fins i tot se'l venera com si fora un Déu amb estàtues, monuments... Així li demostren lo agraïts que están amb ell. La població està orgullossa d'aquesta persona per imposar les seues lleis, per els seus canvis que sogons ells han millorat el sistema socialista i sobretot per salvar als nord-coreans dels diversos atacs nord-americans mitjançant una amenaça real per la seua part que els va fer retirar-se.

La vida nord-coreana podem dir que està controlada per l'Estat, per lo tant es tracta d'una Economía de Planificació Centralitzada ja que hem observat que totes les necessitats bàsiques están cobertes per l'Estat: l'educació, la sanitat, l'ocupació i el treball, on hi ha una estabilitat, és a dir, ´s'intenta produïr més concenciant al treballador de la seua bona faena, però amb una rendibilitat estable. Una altra característica que ens mostra que es de Planificació Centralitzada es que no existeix la propietat privada, açò vol dir que l'Estat et proporciona el que necessites com una casa però no et proporciona un vehicle per a desplaçar-te, com hem pogut vore van amb bicicleta. També en l'educació s'intenta fer veure als xiquets que el seu líder es el millor i ademés s'els inculca un odi sobre els Estats Units desde menuts. A més hi ha una exessiva burocracia sobre la població, lo qual pot desembocar en una dictadura encoberta.

Per tot açò veiem que totes les preguntes del Sistema Econòmic de Corea del nord han sigut respostes per l'Estat.

Opinió Personal: No m'agradaria tenir aquest tipus d'economia perquè no et deixa llibertat per a fer tot el que tu vols ja que tens que seguir les ordres de l'Estat, el que quasi podría dir-se que és una

dictadura, desde el meu punt de vista.

economia

Este es mi nuevo blog sobre la asignatura de economía!!!